El passat 10 d'octubre es va celebrar el centenari del neixament de Mercè Rodoreda, una de les grans escriptores de la literatura catalana.
MERCÈ RODOREDA (Barcelona, 1908 – Girona, 1983).
Neix a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. D'infantesa solitària, ben prest el seu avi l'inculcà l'amor per la lectura. Als vint anys es veu abocada a contreure matrimoni amb el seu oncle matern, amb el qual tindrà un fill. Aquesta experiència traumàtica i decebedora la condueixen a la literatura com a mitjà d'evasió i bàlsam de l'infortuni. Obté amb Aloma el premi Crexells l'any 1937. Amb la Guerra arribà l'exili; després de viure a diversos indrets de França, país en el qual iniciarà una relació sentimental amb el crític literari Armand Obiols, pseudònim de Joan Prats, s'estableix finalment a Ginebra on comença la seva etapa de maduresa. Són anys productius, en els quals veuen la llum obres com: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962) -la seva novel·la més emblamàtica, traduïda a vint-i-nou idiomes- , El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967). A finals de la dècada dels setanta torna a Catalunya i s'afinca a Romayà de la Selva, on escriu les seves últimes obres: Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980). El 1980 li és otorgat el premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Mor a Girona el 13 d'abril de 1983. Pòstumament, l'any 1986, es publicarà la seva darrera novela La mort i la primavera.
Premis
Premi Crexells (1937): Aloma.
Flor Natural dels Jocs Florals (Londres, 1947, i París, 1948).
Nomenada Mestra en Gai Saber (Montevideo, 1949).
Premi Joan Santamaria (1956): "Carnaval".
Premi Víctor Català (1957): Vint-i-dos contes.
Premi de la Crítica (1965): El carrer de les Camèlies.
Premi Sant Jordi (1966): El carrer de les Camèlies.
Premi Ramon Llull (1969): El carrer de les Camèlies.
Premi Lletra d'Or (1976): Mirall trencat.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1980).
Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana (1980): Viatges i flors.
Premi Crítica Serra d'Or (1980): Quanta, quanta guerra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada